© OpenStreetMap contributors
Amb un recorregut que entra definitivament a la part sud de la plana penedesenca, aquesta etapa comença a l’estació de tren de Santa Margarida i els Monjos. És un començament en un entorn molt industrialitzat, però que de seguida canvia l’asfalt i les xemeneies pels camins agrícoles envoltats de vinyes, no molt lluny del curs del riu Foix. L’etapa té el mèrit a més de visitar alguns dels vestigis més importants de l’època romana al Penedès. Els recorreguts per a caminants i bicicletes BTT i gravel són també coincidents.
Poc després de deixar enrere l’inici del recorregut a l’estació de tren, encara a prop de la zona industrial dels Monjos, però ja a les vinyes que rodegen el Castell de Penyafort, es troba el jaciment romà de Santa Tecla – La Gravosa. Només es conserva visible un tros de mur, conegut com Mur de Santa Tecla, que correspondria a la part rústica de la vil·la. La ruta continua pel camí de les Masses, creuant el riu Foix un parell de vegades, fins arribar a la carretera BV-2117, que es segueix fins al nucli de les Masuques (Castellet i la Gornal). A les Masuques es deixa la carretera i es continua pel camí que porta a l’església romànica de Sant Esteve de Castellet. A tocar de l’església hi ha altres restes de l’època romana: el pont de les Masuques, construït en pedra i argamassa d’un sol ull, i també unes sepultures en les que originalment es va identificar un mil·liari romà.
Abans d’arribar a l’Arboç l’itinerari passa per una antiga resclosa, també d’origen romà, que s’encarregava de regular el cabdal de la riera de Marmellà. Aquesta resclosa, bastant ben conservada marca l’entrada al terme de l’Arboç, final d’aquesta etapa. Després de creuar la carretera TP-2115 s’entra al camí Moliner, que travessa una gran plana de camps de vinyes fins a l’Arboç. Si es vol continuar per la següent i darrera etapa, cal seguir recte a l’alçada de la creu de terme de Clariana. Si es segueix el track fins l’Arboç, aquest acaba a l’estació de tren, però abans fa un periple pel centre històric d’aquesta població del Baix Penedès.
© OpenStreetMap contributors
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.
El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.
Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.
La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.
L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.