Aquesta ruta curta i accessible segueix l’eix ciclable i de vianants que uneix Vilafranca del Penedès amb Santa Margarida i els Monjos al llarg de l’avinguda de Tarragona.
El recorregut té uns 2 km, és segregat i segur, i transcorre per un tram amb paviment diferenciat: 1,5 m per a vianants i 2,5 m per a bicicletes, ideal per pedalar amb comoditat.
Al llarg de la ruta trobaràs enllumenat LED, bona visibilitat i una àrea de descans amb bancs i arbrat, perfecta per fer una parada curta.
L’itinerari connecta directament Vilafranca amb fins a cinc polígons industrials, i inclou elements d’infraestructura pensats per garantir la seguretat ciclista, com el desviament per evitar la rotonda de la N340 i un túnel sota el ramal d’accés a l’AP7.
És una proposta ideal per a cicloturistes que volen fer un enllaç còmode entre municipis, iniciar rutes més llargues des de Santa Margarida i els Monjos o Vilafranca, o simplement gaudir d’un tram segur, planer i ben senyalitzat enmig del paisatge penedesenc.
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.
El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.
Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.
La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.
L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.