El Molí del Foix

Va ser un dels primers edificis construïts en la zona plana al costat del riu, formant el nucli dels monjos.

Molí del Foix
La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.

L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.

Presentació

El Molí del Foix, Centre d’Interpretació Històrica i Natural és un equipament municipal ubicat a les antigues instal·lacions d’un molí fariner medieval al nucli dels Monjos (municipi de Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) que aprofitava l’aigua del riu Foix per a moldre gra i produir farina.

Se’n té constància documental al segle X. Va ser un dels primers edificis construïts en la zona plana al costat del riu, formant el nucli dels Monjos ja que les primeres cases del municipi es trobaven al voltant de l’església de Santa Margarida en zona muntanyosa.

Va funcionar com a molí fariner primer i industria farinera després, fins entrat el segle XX, quan canvià la seva activitat per celler i magatzem de vi.

El 1995 el molí passà a ser propietat municipal, iniciant-se el procés de recuperació d’aquest edifici per a ús ciutadà.

Presentació

El Molí del Foix, Centre d’Interpretació Històrica i Natural és un equipament municipal ubicat a les antigues instal·lacions d’un molí fariner medieval al nucli dels Monjos (municipi de Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) que aprofitava l’aigua del riu Foix per a moldre gra i produir farina.

Se’n té constància documental al segle X. Va ser un dels primers edificis construïts en la zona plana al costat del riu, formant el nucli dels Monjos ja que les primeres cases del municipi es trobaven al voltant de l’església de Santa Margarida en zona muntanyosa.

Va funcionar com a molí fariner primer i industria farinera després, fins entrat el segle XX, quan canvià la seva activitat per celler i magatzem de vi.

El 1995 el molí passà a ser propietat municipal, iniciant-se el procés de recuperació d’aquest edifici per a ús ciutadà.

Els espais

El Molí té una sala d’exposicions temporals situada a la planta baixa de l’edifici, just a l’entrada, des d’on es pot observar la pedra original que fora el sostre de la sala de les moles.

L’Aula de Natura es troba a la primera planta, on antigament hi havia l’habitatge dels masovers. És una sala polivalent amb un espai destinat a treball intern, reunions i on s’ubica el Centre de Documentació Ambiental on es pot realitzar consulta bibliogràfica de temàtica ambiental.

La Sala de les Moles es troba en un nivell inferior, on antigament es localitzava la maquinària del molí fariner. Ha estat restaurada respectant els elements arquitectònics originals. El terra està cobert de fusta i vidre, que permet observar on s’ubicaven les moles i els antics cups de vi. Es tracta d’una sala de caràcter polivalent per a realitzar-hi activitats diverses com ara xerrades, exposicions, concerts,…

A l’exterior trobem el Jardí botànic on hi són representades espècies que pertanyen a diferents comunitats vegetals de l’Alt Penedès.

Molí fariner

 

El cultiu dels cereals

El cultiu dels cereals s’inicià en època neolítica a la Mediterrània oriental. Des d’allà es difongué cap al nord d’Africà i Europa. El conreu dels cereals implica conèixer el cicle de cultiu de cada classe de cereal. Aquest cicle de cultiu determina el període de sembra, la germinació de les espigues i la sega, així com les feines agrícoles que cal dur a terme al llarg de l’any.

L’ús dels cereals. Fonament de l’alimentació

Des d’antic, els cereals han ocupat un paper fonamental en el consum humà. Actualment aporten més de la meitat de les de les necessitats mundials de proteïnes, ja sigui en forma de farina, pa, pasta o cuscussons. Del cereal se n’obtenen també begudes fermentades i subproductes com els segons, el gluten o el midó.

Del gra a la farina. Els primers molins

Per tal de poder ser consumit, el cereal ha de passar per un procés de mòlta que el converteixi en farina. Des de molt antic l’home s’ha dotat d’un seguit d’instruments mecànics per poder moldre els cereals: des dels molins barquiformes neolítics al molí troncocònic romà, passant pels morters i molinetes utilitzats per les comunitats ibèriques.

La força de l’aigua. Moles i rodets

A l’edat mitjana, es produirà la difusió d’un nou tipus de molí que, a diferència dels anteriors, troba en l’aigua la seva principal força motriu: el molí hidràulic. L’adopció del molí hidràulic per part de les comunitats medievals va suposar un augment considerable de la producció de farina, atès que la capacitat de mòlta de les moles d’aquests molins era força més elevada.

Jardí botànic

El Jardí Botànic del Foix, un passeig didàctic entre la flora penedesenca:

El Jardí Botànic Molí del Foix és un espai on, a més de passejar i gaudir de les plantes que s’hi troben, podem aprendre. Aprendre sobre la nostra comarca i la vegetació que s’hi troba. Per això hi són representades espècies que pertanyen a diferents comunitats vegetals de l’Alt Penedès.

La distribució de les plantes al jardí no respon a un intent de reproduir la vegetació natural de la comarca, en la qual les espècies viuen associades en comunitats (l’alzinar, les pinedes, les brolles i el bosc de ribera), sinó simplement donar una mostra més o menys àmplia de les espècies vegetals que componen algunes d’aquestes comunitats.

Informacions importants

Horari del centre d’informació

Dimarts, dijous i divendres de 10:00 a 14:00h
Dimarts de 16 a 19h.

S’ofereixen visites concertades sota reserva prèvia.

Contacte

Telèfon de contacte: 93 818 69 28

Reserves