Aquesta ruta segueix l’eix ciclable que connecta el nucli urbà de Santa Margarida i els Monjos amb la Ràpita, en direcció sud-oest. Es tracta d’un itinerari curt, planer i molt fàcil, ideal tant per a desplaçaments quotidians com per a cicloturistes que vulguin enllaçar amb rutes més llargues del Penedès.
El recorregut s’inicia al centre dels Monjos, en un entorn urbà amb tots els serveis, i avança de manera pràcticament recta cap al sud. El carril discorre en paral·lel a camps de conreu i petites zones industrials, en un tram amb bona visibilitat, paviment regular i sense desnivells destacables. L’entorn combina espais oberts de paisatge agrícola amb vies de servei i accessos als polígons propers.
La ruta finalitza a la zona de Tres Pins a l’entrada de la Ràpita, punt estratègic que permet connectar fàcilment amb el polígon industrial, amb camins rurals que s’endinsen cap a La Ràpita i també amb enllaços cap a Vilafranca del Penedès o Moja. La seva accessibilitat i comoditat la fan especialment adequada per a ciclistes de tots els nivells, així com per a qui vulgui fer un tram curt abans d’afegir-lo a un itinerari més llarg per l’Alt Penedès.
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.
El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.
Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.
La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.
L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.