Ruta de les ermites: Ermita de Sant Sadurní, Ermita de la Mare de Deu dels Arquers i Ermita de Sant Esteve

La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.

El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.

Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.

La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.

L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.

Capella d’origen romànic situada damunt d’un petit turó a l’est del municipi, en el límit de la muntanya amb les vinyes, a prop del poble de Moja. L’ermita de la Mare de Déu de Penyafel ha estat motiu de romiatge i aplecs, organitzats, fins i tot, des de municipis veïns. Situada a prop de la masia de Penyafel i edificada un mica més amunt que la masia, les dues edificacions es fan visibles des de quasi tots els llocs del terme municipal.

La capella de Penyafel ja és esmentada en un document de 1131 amb el nom de “Penna Fedel”. En el seu interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu bruna de Penyafel, i fins a principis del segle XX va conservar dos retaules gòtics del segle XV.