© OpenStreetMap contributors
Aquesta etapa alternativa proposa rodejar Vilafranca del Penedès pel cantó occidental de la Via Augusta. Passa per les Cabanyes i Pacs del Penedès per arribar finalment a Santa Margarida i els Monjos. Al creuar la part central de la plana penedesenca, gaudeix d’un paisatge de vinya que en aquest cas només es veu interromput per la muntanya de Sant Pau, que separa Pacs de Vilafranca del Penedès. En aquesta etapa, caminants i bicicletes comparteixen el mateix recorregut.
S’abandona l’estació de la Granada en direcció al seu centre històric, per després dirigir-se cap a les Cabanyes. Tot just sortir del casc urbà de la Granada, i després de creuar el pont de la C-15, a ma dreta es troba el jaciment de la Teuleria dels Àlbers. Aquí es van trobar fòssils de fa uns 16 milions d’anys, i també restes arqueològiques que demostren l’existència d’un assentament romà, probablement una granja. Uns metres més enllà es gira a l’esquerra pel camí de ca l’Andratx fins el camí de les Segarres. Entre grans extensions de vinyes s’arriba al camí de la Torreta dels Bous, on es gira a la dreta per anar cap a les Cabanyes. En aquest punt es pot continuar cap a Vilafranca, carregant el track corresponent.
A les Cabanyes la ruta fa una petita volta per acostar-se a l’església de Sant Valentí (segle XIII). Aquesta, situada a les afores, és la primitiva església romànica de les Cabanyes, edificada sobre una antiga vil·la romana, mentre que al centre del poble es va edificar un altre a principis del segle XX.
El recorregut continua fins a Pacs del Penedès, població a la que s’arriba després de creuar una gran extensió de vinya fins arribar a Pacs pel seu polígon industrial. Al centre de Pacs es concentren diversos elements patrimonials, com l’església de Sant Genís i la seva rectoria. Ambdues estan construïdes sobre una vil·la romana (segles I-IV dC.). Als voltants de Pacs s’han trobat diversos jaciments arqueològics ibers i també una necròpoli romana. Es surt de Pacs pel racó de la Salzereda, un indret molt peculiar, on un sender que voreja la riera de Pacs porta fins al barri de l’Agrícola, entre un espès bosc de salzes.
Un semàfor a la sortida del barri de l’Agrícola permet creuar la carretera BP-2121 amb seguretat, per continuar després per una carrerada pavimentada en sentit Santa Margarida i els Monjos. Des d’aquesta carrerada, a mà dreta, es pot contemplar la Torre de l’Aigua de la Bleda, torre d’elevació d’aigua que subministrava aigua a Vilafranca a principis del segle XX i que va ser escapçada en la seva alçària per no obstaculitzar els camps d’aviació propers durant la Guerra Civil espanyola. Molt a prop, i també a la dreta del camí, es troba l’ermita de Santa Maria de la Bleda, construïda sobre un jaciment romà.
Després de creuar la carretera B-212, la carrerada continua cap a Santa Margarida i els Monjos. A l’esquerra, davant de la masia de la Riba, en mig d’una vinya, es va trobar un jaciment arqueològic format per restes de mosaics policroms que suggereixen l’existència d’un assentament romà important. En travessar el pont sobre la N-340 i l’AP-7 s’arriba al centre urbà de Santa Margarida i els Monjos, que es creua per l’antiga nacional, per tant, i amb molta probabilitat, seguint el traçat original de la Via Augusta. Abans de fer un gir a l’esquerra per arribar a la zona industrial on s’ubica l’estació de tren, molt a prop de l’Avinguda de Catalunya es pot veure el Molí del Foix. Aquest molí, situat al costat del riu Foix va ser un molí fariner construït al segle X. L’etapa conclou a prop de la zona industrial, a l’estació de tren de Santa Margarida i els Monjos.
© OpenStreetMap contributors
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.
El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.
Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.
La construcció coneguda com a Molí del Foix (antigament molí del Macià) és el que resta en peu de les antigues instal·lacions d´un molí fariner d’origen medieval, que aprofitava l’aigua que portava el riu Foix per moldre el gra. D’aquest molí se’n conserva tota l’estructura exterior i part de la bassa on s’acumulava l’aigua.
L’edifici, de propietat municipal, és la seu del Centre d’Interpretació Històrica i Natural del Molí del Foix, Aula de Natura i Jardí Botànic, amb espècies autòctones, on s’hi realitzen activitats educatives adreçades als escolars i al públic en general sobre temes mediambientals i naturals.