RUTES
TURÍSTIQUES
NATURALS

Un cop arribem a la font, trobarem unes taules de pícnic on podrem reposar o continuarem el camí, flanquejat ara per antigues feixes de conreu, fins a trobar, al cap d’uns 500 m, un antic forn de calç restaurat.

La tornada la realitzem pel camí principal del fondo que, més enllà de la cadena, passa enmig de vinyes fins a arribar al davant de la masia de cal Noi. Continuem cap a la dreta pel camí asfaltat que ens portarà, de nou, davant el castell de Penyafort.

Al costat hi ha l’ermita de Santa Maria de la Sanabra, d’arquitectura romànica i de planta rectangular. Té una portalada de mig punt i un absis semicircular amb finestres d’espitllera, i està construïda amb grans carreus de pedra picada molt ben conservats.

Situada al fondo de Sant Llorenç, aquesta font sovint raja, tot i que no està garantida la potabilitat de l’aigua. Destaca la vegetació d’aquesta fondalada, on predomina l’alzinar amb espècies d’obaga com el marfull (Viburnum tinus), el boix (Buxus sempervirens), el galzeran (Ruscus aculeatus) i l’heura (Hedera helix). L’indret és molt bonic, hi ha ombra, hi podem seure, menjar, descansar, escoltar els ocells…

Uns metres més amunt trobem un antic forn de calç restaurat que, igual que les nombroses feixes de pedra seca del seu voltant, és testimoni de la intensa activitat agrícola i d’explotació forestal que s’havia dut a terme anys enrere en aquests boscos.

Consulteu la previsió meteorològica abans d’iniciar la ruta.

Porteu calçat adequat per caminar, aigua, gorra i roba d’abrigar segons l’època de l’any.

Estigueu atents i respecteu la senyalització en cas de batudes.

En cas d’emergència, truqueu al 112.

Durant tot el recorregut trobem senyalització vertical del Parc del Foix.

Al llarg del seu recorregut conserva espais humits de gran valor natural i ecològic, especialment a la zona de l’embassament a Castellet. Per aquest motiu l’any 1993 va gestar-se l’espai natural protegit del Parc del Foix, amb actualment més de 3.100 ha protegides, que vetlla per la conservació i millora dels valors naturals i patrimonials del territori.

Durant el recorregut podem observar un bosc de ribera madur, on en destaca principalment l’àlber (Populus alba). Les albaredes ocupen la primera línia vora les aigües dels rius a les planes, allà on el nivell freàtic és sempre prou elevat. També hi veiem oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i freixes (Fraxinus angustifolia). Al sotabosc hi trobem altres plantes com esbarzers (Rubus ulmifolius), saücs (Sambucus nigra) o la vinca (Vinca difformis), que a la primavera floreix deixant el sotabosc tacat de blau.

Resseguint el marge dret del riu al tram sota el Castell de Penyafort hi trobem un canyissar prou considerable. El canyís (Phragmites australis) és una gramínia similar a la canya, però no tan alta i amb la tija molt més prima.

Els canyissars tenen una gran importància com a lloc de cria i refugi de nombroses espècies animals, sobretot d’ocells com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el blauet, també amfibis com la granota verda i rèptils com la serp d’aigua o la tortuga de rierol.

És de vital importància mantenir l’ecosistema de ribera en bon estat ecològic per a la conservació de la fauna i la flora, així com garantir la continuïtat d’aquests ecosistemes com a corredors verds per a que vetllin per la preservació de la biodiversitat del territori.

Porteu calçat adequat per caminar, aigua, gorra i roba d’abric segons l’època de l’any.

Estigueu atents i respecteu la senyalització en cas de batudes.

Respecteu l’entorn natural; emporteu-vos les deixalles.

En cas d’emergència, truqueu al 112.

Iniciem la ruta al CIARGA, Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria, davant la masia del Serral. Agafem el camí asfaltat en direcció sud. Durant el recorregut passem per davant Mas Granell i pocs metres després girem a la dreta per agafar un camí entre vinyes que ens portarà a Sardinyola. Creuem el camí asfaltat, continuem recte pel carrer Xaloc i girem a la dreta pel carrer de Llebeig. El resseguim tot fins a trobar l’inici d’un camí entre ametllers. Continuem recte i al cap de pocs metres veiem que es bifurca; nosaltres agafem el camí de l’esquerra, que ens baixarà cap al torrent de la Bruixa. Un cop vora el torrent, busquem a l’esquerra un bon pas per poder creuar a l’altra banda. Un cop creuats, continuem aigües amunt enmig d’un bosc de ribera on predominen els àlbers, oms i plàtans. A uns 150 m veiem uns magnífics exemplars de pi pinyoner. Continuem pel sender que voreja el torrent i que va girant cap a l’esquerra fins a pujar al camí asfaltat de Cal Bruna. L’agafem cap a la dreta tot creuant el pont sobre el torrent, i al cap de 250 m ens tornem a trobar el camí de Sardinyola. El creuem i continuem recte fins a trobar a la dreta el trencall que ens portarà de nou al Serral, punt on hem iniciat el recorregut.

El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’ubica al costat de la masia del Serral dins el qual havia estat l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.

Al costat del centre s’hi conserva l’antic refugi antiaeri, del que en podem observar les dues boques d’entrada i les tres xemeneies de ventilació. La presència d’aquest refugi va relacionada amb l’existència del camp d’aviació. Es troba a uns 10 m de profunditat i té una capacitat per a unes 120 persones.

Al municipi de Santa Margarida i els Monjos, tot havent-hi un teixit industrial i comercial prou intens, es conserva part de l’ús tradicional agrícola del sòl on el conreu de la vinya n’és predominant. Al voltant de petits nuclis, com el de Sardinyola, podem veure grans extensions de vinya que ens ofereixen un bonic paisatge rural.

Al torrent de la Bruixa, al seu pas per Sardinyola, hi podem observar un interessant bosc de ribera amb gran diversitat d’espècies vegetals. Hi trobem àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), plàtans (Platanusxhispanica), oms (Ulmus minor) i alzines (Quercus ilex) amb un sotabosc on predominen plantes enfiladisses com l’heura (Hedera helix), l’arítjol (Smilax aspera) o l’esbarzer (Rubus ulmifolius).

Al costat del torrent hi ha les fonts de l’Hort del Cases i la font de Sardinyola, actualment difícils de localitzar sota l’extens canyar que ocupa el marge.

Les rieres i torrents tenen un paper fonamental pel que fa a la conservació de la biodiversitat del territori, ja sigui per la seva funció de reservori de fauna i flora, com pel paper de corredors biològics que minimitzen la fragmentació i aïllament dels hàbitats naturals.

Porteu calçat adequat per caminar, aigua, gorra i roba d’abrigar segons l’època de l’any.

Estigueu atents i respecteu la senyalització en cas de batudes.

En cas d’emergència, truqueu al 112.

Aviat arribem a l’indret conegut com els Pins Alts, seguim pel camí uns 200m fins arribar a una cruïlla de camins. Girem a l’esquerra en direcció SE. Ara el camí s’enfila entre bosquines a la dreta i vinyes a l’esquerra. Des d’aquí ja tenim unes bones vistes de la plana penedesenca.

Caminem uns 550m i deixem un camí a la dreta que ens queda elevat, a 100m en deixem un altre a l’esquerra i poc després en una bifurcació girem a l’esquerra. Ara el camí fa baixada i creua una pineda amb un sotabosc ric de plantes aromàtiques, com l’espígol i el romaní. En algun tram d’aquest camí s’hi conserven les marques de les roderes de carro a la roca. Arribem al costat de la font de Penyafel, per veure la font caldrà baixar per un petit sender i tornar a buscar el camí principal.

Creuem el fondo de Mas Granell per un petit pont envoltat de lledoners i continuem el camí fins arribar a la masia i l’ermita de Penyafel, passant per davant d’una bassa recuperada per fomentar la cria d’amfibis al Parc del Foix.

Per fer la tornada seguirem el camí asfaltat que surt de Penyafel en direcció als Monjos, passem pel costat del torrent i la font de Mata-rectors, lloc on hi destaquen grans plataners. Al final del torrent, arribem a una cruïlla i deixem el camí principal per girar a la dreta, passant per sota el pont del tren d’alta velocitat primer, i del ferrocarril després. Destaquen dos grans pins pinyoners al marge esquerre. El camí, ara de terra, segueix cap al nord entre vinyes i, a la següent cruïlla, girem pel camí de l’esquerra. Al cap de pocs metres, passem per sota el pont de l’Escarabina i arribem al punt d’inici del recorregut.

La font, mig amagada al marge del camí, està envoltada de la típica vegetació mediterrània: alzines (Quercus ilex), arç blanc (Crataegus monogina), algun esbarzer (Rubus ulmifolius),… Encara que l’aigua de la font ragi, fet no gaire habitual, no està recomanat beure’n perquè no es pot garantir la seva potabilitat.

I segons diuen les velles tradicions, és en aquest indret on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Penyafel.

L’ermita de Penyafel és una capella d’origen romànic ja esmentada al 1131 amb el nom de Penna Fedel “Penya de fidels”. En el seu interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu bruna de Penyafel. En aquesta capella fins a principis del segle XX s’hi conservaven dos retaules gòtics del segle XV obra de Joan Mates que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Porteu calçat adequat per caminar, aigua, gorra i roba d’abric segons l’època de l’any.

L’aigua de les fonts de Penyafel i de Mata-rectors no té garantia sanitària.

Estigueu atents i respecteu la senyalització en cas de batudes.

Respecteu l’entorn natural; emporteu-vos les deixalles.

En cas d’emergència, truqueu al 112.

Depenent de l’època de l’any hi podem observar gran quantitat d’aus com el bernat pescaire, la fotja, l’ànec collverd o el corb marí entre altres.

Porteu calçat adequat per caminar, aigua, gorra i roba d’abrigar segons l’època de l’any. Hi ha fonts amb aigua potable als pobles de Torrelletes i Castellet.

Estigueu atents i respecteu la senyalització en cas de batudes.

En cas d’emergència, truqueu al 112.

Des de la part alta del poble de Castellet surt la pista que porta a Torrelletes, travessa una pineda i conreus de vinya i oliveres. Després de creuar un torrent, el camí s’enfila envoltat de pins, garrics, llentiscles i algun margalló i arriba a Torrelletes. Es continua en direcció nord cap al municipi de Santa Margarida i els Monjos, per diversos corriols enmig del bosc. Passa per Mas Pigot, des d’on podem gaudir d’una bona panoràmica de la Serralada Prelitoral i la plana del Penedès. Continua per la masia de Mas Ballestar, Cal Noi i Cal Magí per arribar al Castell de Penyafort.